Ermites de l'Esquerra de la Cubeta Sud de la Ribera

Iniciem un nou projecte, en part ambiciós, de crear una ruta que uneixi les ermites de la Ribera. Aquesta és la primera etapa en que unim les ermites de la cubeta Sud de la Ribera situades al seu marge esquerre, excepció feta de la de Garcia, que formarà part de la propera ruta.

Serà una ruta llarga, pràcticament amb una distància similar a dues rutes habituals, el que potser ha fet que alguns s’ho plantegessin el sortir, però al final som 10 amb ganes de pedalar: Ramon C, Josep, Ignasi, Carles, Sergi A, Cristina M, Roger, Montse V, Simon i Xavier L.

El matí és fred, gairebé està gelant i hi ha boira, el que amb l'elevada humitat produeix una major sensació de fredor, però si mirem el costat positiu ens assegurar un dia en que suarem el mínim.

track del dia

A 2 quarts de 9 iniciem la pedalada des del punt habitual de trobada setmanal i es dirigim cap al primer punt significatiu del dia, l’ermita de Sant Pau de Móra la Nova, la nostra ermita i la més moderna de totes les que passarem. La pujada que cal fer per arribar-hi ens assegura un bon escalfament, són 200 m molt intensos, encara que avui com sabem el que tenim per endavant ens ho prenem amb molta calma i es supera sense gaire dificultat.

La sortida la fem per la sendera que flanqueja tot el turó, que inicia amb una baixada tècnica i el tram ja més pla, actualment té molt canviada la seva rodalia ja que han modificat la finca fent un anivellament i un tros de la sendera queda just al costat del tallat el que la dota d’una certa perillositat.

Un cop al camí acabem baixant i ens dirigim travessant l’inici del barranc de Brull cap al Molló pel camí dels frares. Tornem a estar dins la boira i seguim pedalant amb suavitat per que ja tindrem temps per cansar-nos.

Al barranc del Molló arribem pel camí del Calapatar, inèdit per a molts de nosaltres encara que sembli impossible, suposo que és degut a les cadenes que barren el pas que sempre havíem respectat.

La pujada al Castellet de Banyoles, segon punt d'interès de la sortida, la fem pel mas d’en Prior, que també ens la prenem amb força tranquil·litat sobretot les rampes més dures, però al cap damunt estem força escalfats i a més sortim per damunt de la boira i podem tenir l'esperança de poder gaudir de bona vista, cosa que no es compleix ja que just abans d’arribar al poblat ibèric tornem a entrar al núvol i poca cosa veiem des del mirador de la cubeta.

A la sortida hem d’incrementar una mica el ritme ja que sembla que ens haguem adormit amb tanta boira i guardar forces, així que per l’altiplà ens posem a estirar una mica i la baixa cap al barranc de Banyoles el fem ja amb força alegria i diversió.

Un cop altra vegada a la vora del riu -ens deixen les dues noies- ens dirigim a Ginestar per l’illa de Magrinyà i per l'antic camí de la barca. L’ermita de Ginestar, de Sant Isidre, està just al costat del cementiri, fet força curiós i just en aquest punt fem ja un primer mos i comencem a entreveure el sol que comença a vèncer la boira.

Cap a Rasquera anem per les Planes, la font d’Aiguadins, travessem la Riera de Comte i enfilem cap a Rasquera. Aquest tram es força suau, sense pendent fortes el que fa que tinguem temps de recordar com vàrem patir l’any passat fent el tram de la riera de Comte just fins el punt per on hem travessat ara, i riguem una mica de l’ensarronada que va ser.

La pujada a l’ermita de Rasquera, a Sant Domènec o Domingo, com diuen els rasquerans, té un inici fort però després la pendent es suavitza i tots ho arribem amb força facilitat.

Ja gairebé som a mig camí de la ruta del dia, encara que ara ve el tram més dur amb el temible barranc del Fogassos, però abans cal gaudir de la vista que tenim al nostre davant i de la baixada fins Rasquera per les escales i sendera amb escalons del camí vell. A Rasquera parem a fer un altre mos, aquesta vegada amb un beure inclòs. Aquí ens deixen Josep i Xavier que marxen cap a Móra.

El trànsit de Rasquera cap a Tivissa el fem pels Burgans, terreny mes o menys favorable fins travessar la Riera de Comte, per començar a pujar suaument fins al Mas de Biscorn, passant prop del mas de Soler on contemplem la gran cisterna coberta amb volta que hi ha.

Just abans d’arribar al mas de Biscorn -aquí ens deixen Sergi i Roger- ens desviem a la dreta per iniciar la pujada cap al barranc del Fogassos, la pendent en bona part del tram inicial és molt suau, podríem que dir fins a la cova de Vilella, 5é lloc d’interès, on hi ha pintures rupestres, però d’aquest lloc en endavant ens trobem rampes molt fortes que ens obliguen a fer peu a terra, sobretot a causa de la pedra solta que hi ha a tot el camí i per que negar-ho per la duresa d’algun tram.

L’entorn que hi trobem en aquest barranc aspre és espectacular, amb trams formant congostos, estret del Gat, i la sensació de solitud que s’hi respira en aquest dia gris li dona un encant especial.

Quan per fi arribem al coll de Montnegret ja ens sabem amb totes les dificultats superades, als nostres peus hi tenim l’ermita de Sant Blai de Tivissa, darrer punt especial de la ruta, encara que abans hem de superar el coll del Ventall. Ara sí que amb ràpid descens ens hi arribem.

Sabent-nos ja amb les dificultats superades ens prenem un petit descans i fem un darrer mosset i ràpid continuem fins Tivissa per continuar fins a Móra pels plans a trobar la sendera del cap de terme i el barranc de Nolla on fem el primer i darrer tram de sendera pel seu interior fins al parc Central de Móra.

Ruta exigent però amb un recorregut força distret i molts punts d’interès.

Distància del recorregut: 70 km

Desnivell de pujada acumulat: 1400 m