Dreceres

dissabte, 14 de juliol del 2018

Estada a la Cerdanya


Ens desplacem a Bellver de Cerdanya 11 socis per fer-hi una estada fent dues sortides per tenir un petit contacte amb aquesta part del Pirineu i serra del Cadí: Josep M, Miquel, Carles, Ramon L, Sergi A, José Luis, Lluís S, Sergi E, Manolo, Cristina G i Simon.


Dissabte, 14 de juliol de 2018. Els Estanys de la Pera

Un cop esmorzats ens arribem a Lles de Cerdanya, amb cotxe, on comencem la sortida per la carretera que ens puja fins al Refugi de Cap del Rec, amb 7 km superem 500 m de desnivell.
La carretera va pujant sense rampes extremadament dures, tot i que hi ha dos trams que ens toca pedalar fort, però com el terra té molt bona adherència ho anem fent sense problemes. Malgrat tot, quan arribem a l’estació d'esquí de fons, una estona de descans és d’agrair.
A partir del refugi s’acaba l’asfalt i seguim amb forta pendent per pista de terra ben compactada durant 2 km per superar 200 m més de desnivell, fins al coll de la Mata on la nostra ruta segueix flanquejant la vessant de la muntanya de forma plana o amb pendent favorable durant 2,5 km fins al refugi del Pradell i continua encara durant 3,5 km igual fins a les Pollineres. Aquest tram el fem amb molta facilitat i esdevé un gaudi total per les amplies vistes que es contemplen de la vall i la serra del Cadí al fons.
En aquest punt ens trobem la zona d’aparcament de tots el cotxes que han pujat per Arànser però prèviament ens desviem per una pista tancada al trànsit que és la que ens pujarà amb 3,5 km fins al estanys de la Pera i finalment al Refugi salvant encara uns desnivell de 200 m per una pista amb un estat no tan bo, amb pedra més solta, però sense cap dificultat especial per a tots nosaltres.
Quan tots som a dalt la satisfacció és alta i ens l’anem transmetent dels uns als altres mentre mengem l’entrepà que portem. Tenim la sensació d’haver fet una proesa arribant a la cota 2357 que indica una placa a la porta del refugi.
A l’iniciar el descens ens desviem a la primera corba cap a l’Estany Gran, el que està més amunt, espenyent la bici entre blocs de granit. A part de veure’l, fer
les fotos corresponents i conèixer aquest raco, també volem fer una sendera que hem vist tot pujant però que a l’hora de baixar-hi resulta ser molt 
complicada pel que l’acabem fent-la també a peu fins a trobar la pista just per damunt de l’Estany Petit.
Ha estat un racó molt impressionant, amb la Serra de Perafita i el Tossal de la Truita dominant l’estany. Solament ens ha mancat veure-hi alguna marmota, però amb la quantitat de gent que hi hem trobat deuen estar ben amagades.
Acabem de descendir fins a les Pollineres per la mateixa pista per on hem pujat i continuem tot seguit per la pista que ens duria fins Arànser ara amb un lleuger ascens fins superar el Pla de la Pera on iniciem un ràpid descens fins a un refugi forestal, Prat Miró, on la deixem per continuar per una altra de secundària que
puja força, al 10%, fins al coll de Dalt on tronem a baixar per una pista encara més secundària tot el que acabàvem de remuntar fins al coll de Queralt, on altre cop amb forta pujada, 10%, acabem d’arribar-nos fins al mirador que hi ha al Pla de Llet amb una vista neta i en primera línia de la Serra del Cadí.

Estem molt contents però no estem tant eufòrics, aquestes dues darreres pujades ens han deixat força fosos i ens acabem de menjar les restes del que portàvem.
Ara ja solament ens queda baixar fins Arànser, i ho comencem a fer entre un bosc de pins molt frondós, per pistes forestals, gairebé senderes, que amb força
gaudi ens baixen fins a l’estació d’esquí de fons d’Arànser on trobem la carretera asfaltada per on ens llencem de forma vertiginosa fins arribar a Arànser.
Quan ja creiem que arribaríem a Lles per carretera ens adonem que la ruta continua per un camí que es pren des del cementiri i que a poc a poc es va
perdent esdevenint una sendera treballosa amb lleugera pujada per on superem encara 50 m de desnivell fins a trobar una nova pista que ja ens baixa al punt de sortida.
En general ha estat una magnífica ruta, més transitada del que esperàvem, el que indica que el lloc s’ho valia. Ha estat una sortida força exigent que ens ha propiciat racons i vistes esplèndides.

Distància recorreguda: 46 km
Desnivell de pujada acumulat: 1200 m

Diumenge, 15 de juliol de 2018. Pic de Roca Foradada

Si ahir era una ruta oberta amb vistes amplies i grans altures per camins amples i amb molt bon terra avui la ruta es totalment al contrari, la major part d’ella transcorre per el fons de valls i tot i que al final remuntem força per passar d’una vall a l’altra sempre tenim la vista entre arbres i amb parets de roca a prop, no vol dir però que passi per llocs amb poc atraient, tot el contrari, és precisament aquest recorregut intimista que inclou una sorpresa el que li dona un encant especial.
Sortim directament des de Bellver de Cerdanya perpendicularment a la Serra del Cadí-Moixeró per la vall de l’Ingla per pista amb bon estat però més estreta que les d’ahir, aviat es posa pel fons d’una vall molt tancada, amb vessant molt altes cobertes de bosc espès, amb una pendent no excessiva que fa que anem guanyant altura sense notar-ho encara que el grup es va allargant, sobretot per
que s’ens ha afegit un ciclista de la zona que passava quan estàvem preparant-nos i li ha fet il·lusió anar amb companyia però que resulta que tenim un ritme diferent i sense voler ens anava estirant, al final decideix continuar per 
que se li fa tard i llavors fem reagrupament i a partir de la font d’Ingla, just on comença a empinar-se una mica més la ruta ja marquem un ritme que ens va més adequat a les nostres intencions, contemplar el paisatge i endur-nos records amb fotografies.
Quan deixem a l’esquerra la pista que puja a Cortals d’Ingla, just on hi ha el monument a la vall d’Ingla que és una roca amb una anella que sembla un
penjoll, la pista comença a fer un seguit de corbes tancades que ens fa guanyar altura ràpidament, el que vol dir increment de pendent i d’esforç, fins assolir el coll Baixer.
Quan tots hi som i descansats, continuem, ara per una zona plana que amb 1,5 km ens porta fins un altre collet on la ruta fa una canvi sobtat de sentit i pren 
una sendera en pujada que amb menys de 700 m ens fa guanyar mes de 60 m. És una sendera que ens fa sirgar fort però que resulta molt pedalable i divertida. En arribar a un altre coll canviem de vall seguint per la vessant sense gairebé perdre nivell, iniciem un petit descens però aviat torna a seguir pujant, anant sempre flanquejant per una pendent molt pronunciada que ens fa estar amb tensió total ja que per cua d’ull veiem el fons de la vall lluny als nostres peus.
Tot d’una en un altre canvi de pendent ens parem i tenim una visió magnífica de la roca Forada, que recorda moltíssim a la que hi ha a Cardó. 
Aprofitem l’estona de contemplació d’aquest fenomen per reprendre forces menjant una mica de grana i continuem per la sendera que passa just per sota del Pic de Roca Foradada i que ens acaba baixant fins a la pista del Torrent del Pi, passant abans per altres passos una mica aeris que superem sense cap problema.
Han estat gairebé 3 km de sendera treballosa i divertida, amb passos que et demanaven tota la concentració, amb solament uns trams que calia superar a peu, i que ens ha proporcionat una estona de gaudi suprem, solament per això ja valia la pena de venir fins aquí.
En aquest punt el grup es divideix i la meitat decideix retornar per la pista fins a Bellver mentre que els Sergis, Lluís, Simon i Carles decidim continuar la ruta tal com estava prevista i remuntar altre cop fins al Pradell del Pi i d’aquí fins
al refugi del Gònec, 1,5 km amb forta pendent però que un cop superat ens deixa a la boca d’una nova sendera que sabem que serà molt llarga, 5 km.
Aquesta nova sendera resulta ser molt divertida i variada ja que podríem dir sempre és amb baixada, encara que anem trobant algun tram de remuntada que ens fa treballar una mica, quan no empènyer la bici en algun tram molt curt. En general és una sendera totalment pedalable amb algun punt també aeri però a la vegada amb trams molt ràpids amb un terra força apte per gaudir.
Quan al final de la sendera ens reagrupem la rialla ens arriba d’una orella a l’altra, ens felicitem tots plegats d’haver continuat la ruta prevista i haver pogut assaborir aquesta sendera espectacular que ens ha delectat amb vistes verticals d’aquesta vall tan profunda.
Quan ja creiem que ja solament ens quedava continuar per pista fins a Bellver la ruta torna a fer un gir sobtat per prendre un camí que esdevé sendera, aquesta resultarà ser la més complicada ja que, sense ser difícil, el terra està molt descompost i ens posa en tensió fins que assolim la pista de la vall per on han baixat els nostres companys. Sort que solament han estat 600 m.
Ara si que ja per pista ens arribem en un no res fins al Pedró i d’allí a Bellver on trobem als altres que ja s’han dutxat i comencen a carregar les bicis als cotxes.
Tothom coincideix que ha estat una ruta molt complerta que ens ha proporcionat unes estones molt llargues de diversió total amb uns paisatges espectaculars de boscos i muntanyes molt verticals.

Distància recorreguda: 27 km
Desnivell de pujada acumulat: 800 m

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada