En una jornada entre dues festes,
fresca a primera hora quan ens trobem a les 7 del matí, amb una
previsió de bon temps, assolellat i sense vent, marxem: Josep M,
Ignasi A, Miquel, Carles, Ramon L, Jordi R, Simon i Jordi A cap a la
comarca del Matarranya, a Vall-de-roures,a fer un exploració de la
vall del Tastavins amb la recança de que trobarem altre cop el Salt
sense gens d’aigua.
A les 8 del matí ja estem tots
preparats per començar a pedalar i deixem Vall-de-roures pel camí
que porta a l’ermita i com sempre amb una pujada important,
sobretot ara que encara estem freds. Ràpidament guanyem alçada i
podem contemplar una vista general del poble molt impactant, amb el
seu castell-casa senyorial i església dalt del turó amb tot el
poble a sota.
Ens adonem que sense saber-ho anem
seguint el camí eqüestre que va cap a Fontespatla, i havent superat
un centenar de metres de desnivell ja comença a planejar entre
boscos de pins i camps de conreu.
Vorejant la Moleta ens dirigim ja
directament cap a la vall del riu Tastavins a coincidir amb el Salt,
passant abans per una sendereta que serà l’excepció del dia. El
Salt està sec tal com el vam trobar l’altre cop que hi vam ser en
aquest mateix lloc i ens sap molt greu ja que amb aigua ha de ser
espectacular, com ho és també les canals que ha anat forjant
l’aigua a la llisera que hi ha al llit del riu.
Seguim tot remuntant la vall anant
sempre per la vora i entre mig del bosc que hi ha a les seves
vessants. És una vall ampla, amb el fons amb oliveres, silenciosa,
solitària, respirant molta pau. Passem per la capella de Sant Pere
Màrtir on hi ha també les restes d’un antic molí, travessem el
riu en un punt que hi ha un toll amb aigua i arribem tot seguit a la
carretera, pista asfaltada, que ens acabarà pujant al poble de
Ràfels, on parem a esmorzar. El poble està dormint i ni tan sols el
bar està obert. És un poble dens amb pretensions de tenir un casc
històric, molt reconstruït i amb un petit racó que és digne
d’admirar.
La sortida la fem encara pujant cap
a les Planes Altes, seguir per uns trams de boscos de pins i acabant
baixant altre cop a la vora del riu per continuar remuntant-lo altre
cop per una petita pista asfaltada que condueix cap a Fontespatla,
fins que travessem el riu, on deixem l’asfalt i continuem per pista
de terra pujant fins al poble. En tot aquest territori sorprèn
trobar aquí i allà unes masies perfectament reconstruïdes amb
aires d’allotjaments turístics al mig del no res, amb un fort
contrast amb la resta d’edificacions de la zona amb usos agrícoles
i ramaders.
Fontespatla és també un poble
situat a les vessant d’un turó on ens arribem fins a la plaça
principal i continuem, sense gaire descans, a donar el tomb a la
serra que tenim al nostre davant per iniciar el retorn cap a
Vall-de-roures. És un tram que sempre va picant cap amunt, amb
pendent constant, sense gaire dificultat, que a poc a poc ens va
situant al coll divisori entre la vall del Tastavins i del Pena,
deixant sempre la serra a la nostra esquerra.
Superat el coll ara ja solament ens
queda deixar-nos caure amb un descens ràpid que ens deixa a la vora
de l’embassament de Pena que caldrà vorejar-lo totalment. El
trobem bastant buit, a diferència de l’altre cop que hi vam ser
per aquesta zona que estava al complert. La volta és força agraïda
i aviat ja som a la cruïlla amb el camí que ve de Beseit i on
havíem quedat en trobar-nos amb el Jordi M i la Montse R. No hi són
i no hi ha forma de comunicar-nos-hi pel que pensem que ja han degut
passar i estaran ja al poble esperant-nos.
La presa de l’embassament està
situada en un congost molt estret amb unes crestes rocoses a cada
costat imponents, amb vegetació abundosa, amb fort contrast
d’aquesta part obagosa amb el costat solà on es situa
l’embassament.
Des d’aquest punt fins al final ja
és un pur tràmit, amb baixada gairebé constant per pista asfaltada
i carretera el darrer km. En arribar al poble ens trobem al Jordi M i
la Montse R que ens esperen després d’haver una volta força
divertida per Beseit.
Una sortida molt assequible per a
tots nosaltres, encara que al final ens ha sorprès el desnivell
acumulat , deu ser que estem més forts del que ens pensem.
Jornada magnífica per unes
contrades ondulades sense desnivells importants, amb un temps ideal i
uns indrets que desprenen tranquil·litat i serenor.
Distància recorreguda: 54 km
Desnivell de pujada acumulat: 1050 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada