El cor del Priorat

La previsió és que faci molt de fred i en fa, encara que menys que ahir, tot i que també està gelant. Sortim els 6 que varem confirmar l’assistència: Carles, Ignasi, Simon, Xavi A, Xavi N i Ramon V i a Escala Dei ens trobem amb el Lluís S i un amic seu l’Emi.

track del dia
Sortim d’Escala Dei en lleugera pujada cap a la carretera, que la creuem,

i prenem la carena que ens porta cap a la Vilella Alta, sempre en lleuger ascens el que ens treu el possible fred del cos i ja ens deixa temperats per a la resta de dia. De fet anem seguint el GR174 per una pista ampla i després d’haver pujat uns 150 m de desnivell la pista canvi de pendent, seguint igualment per la carena fins que passem just per damunt de la Vilella Alta

on decantem cap a l’esquerra amb un descens més pronunciat primer i després en lleugera baixa que ens porta gairebé al pont sobre el Ciurana a Torroja del Priorat, on per la carretera ens hi arribem i visitem.

A partir d’aquest punt comença el tram més complicat de la jornada, l’ascens al coll de Poboleda. Sortim de Torroja pel costat del cementiri fins al barranc, travessem el rierol, amb gel que ens anirà acompanyant durant tot el dia,

i iniciem tot seguit l’ascens, per un sender que ja en el seu primer tram ens fa fer peu a terra i estirar de la bici.

Quan arribem a un camí podem tornar a pujar-hi i al tornar a entrar al sender es fa complicat pedalar i allí on no es pot hem de tornar a estirar-la. Així anem fem fins a assolir el coll de Poboleda, han estat un 200 m de desnivell força durs però ja està fet i ara ja solament queda contemplar un paisatge força

interessant i esperar la baixa que sembla que serà totalment pedalable.

L’inici de la baixada està relliscós per la pedra solta i una pendent molt pronunciada però tothom el fa sense cap problema, posteriorment la pendent es suavitza i podem deixar córrer una mica més la bici fins trobar el riu on trobem un toll important que ens fa aconsellable cercar un pas alternatiu al gual. A ma dreta surt un sender que el seguim fins trobar una passarel·la estreta però practicable que ens permet travessar el riu sense haver de mullar-nos.

Es força divertit el seu pas ja que em de portar la bici a braços i passar agafats a un cable de tan estreta que és.

La pujada al poble la fem sense problemes i amb ànsia d’arribar-hi per poder anar a esmorzar i prendre alguna cosa calenta que ens revingui. Un cop descansats i amb l'estómac ple reiniciem el camí per la carretera, encara que millor haguéssim fet seguint el que ens proposava el Xavi A que també ens hauria portat per camí a la vall de les Foreses, on seguint la pista de terra anem remuntatnt-la fins arribar al coll del Conill on a lluny ja comencem a intuir la rampa més forta que ens hem d’afrontar.

Seguim pujant i mirant de reservar forces per si cal i de fet cal ja que la rampa té trams amb forta pendent, superior al 15%, que ens obliga a empènyer amb força els pedals. Un cop superada i reagrupats tots ens trobem un senyal que ens indica que estem a prop del monestir de Bon Repòs, solament a 350 m, pel que decidim fer una petita marrada i apropar-nos a veure com és i ens trobem amb una grata sorpresa doncs és un edific encara en relatiu bon estat, gran, amb una gran bassa d’aigua al seu davant amb el mas de Sant Blai al costat, d’aquest ja solament queden les parets verticals.

Retornem al camí i acabem de pujar, amb trams també amb forta pendent, fins a la Morera de Montsant

on després de fer una volta pels seus carrers iniciem ja el descens final fins a Escala Dei. A la sortida del poble ens desviem per un sender, el GR171 que anirem seguint fins a la Cartoixa. El sender és molt pedalable i ens fa passa una bona estona, ens porta fins a un camí ample que tornem a deixar per continuar altre cop per sender per un tram més empinat però igualment transitable amb la bici i que ens fa tornar a gaudir durant un altre tram per tornar-nos a deixar ja definitivament a la pista que ens baixarà ràpidament fins a la Cartoixa, que la contemplem des de l’exterior,

i immediatament fins a la Conreria, des d’on havíem sortit.

Magnifica pedalada per aquest paisatge ondulat del Priorat amb les muntanyes escalonades per les terrasses de les vinyes i racons amb boscos amagats que no hi comptàvem trobar. Vistes meravelloses i al final un molt bon dinar al restaurant de la plaça de la conreria.

Distància del recorregut: 31 km

Desnivell positiu acumulat: 1100 m