Es nota que hi havia un anunci de
jornada dura ja que solament 7 ens hem atrevit a anar a Tortosa de
bon matí: Ramon C, Carles, Ignasi, Simon, José Luis, Xavier N i
Jordi A.
A 2 quarts de nou ja estem a punt
per començar a pedalar, el dia és fantàstic, amb molt bona
temperatura i absència absoluta de vent, així que iniciem el nostre
recorregut amb un circuit turístic per Tortosa, en primer lloc
passem el pont de les arcades i per la vora del riu contemplem la
portada de la catedral
Ara ja s’ha acabat el turisme i
comencem a pedalar per fer via, el Ramon ja es comença a impacientar
per que creu que no arribarem enlloc ja que la ruta es llarga. Pel
camí asfaltat de la Travessera anem guanyant altura, primer entre
cases disperses molt guardades per gossos que ens espanten força,
sort que estan tancats, per poc a poc perdre’s i queda solament
camps d’oliveres. Tot d’una ens trobem amb una veritable pared al
davant nostre, amb pendents superiors al 20%, que fa que avancem molt
a poc a poc i que al arribar al coll ens parem a reprendre les forces
menjant una mica. Hem superat 150 m de desnivell amb tan sols 1 km de
distància!
Seguim pujant per la cresta de la
serra, amb unes àmplies vistes sobre la vall de l’Ebre, fins
arribar al primer parc eòlic del dia. Un cop superat iniciem la
baixada al barranc de la Font de Gràcia per pista de terra amb força
pedra solta i veiem a l’altre costat el que sembla una altra pared
però que quan hi arribem veiem que aquesta pujada, tot i ser forta,
és molt assequible i amb més paciència que força anem pujant fins
gairebé al cim de l’Enclusa, al parc eòlic del coll de les
Clotes. Tot pujant hem pogut contemplar un gran roquerar culminat per
aerogeneradors a l’indret de les coves del Llamp que ens deixen
clara l’aspresa d’aquesta contrada.
Ara ja s’ha aixecat un vent força
important, sort que no ens ha molestat massa, solament quan arribem
als colls el notem amb força, però generalment o ens ha ajudat o
es que anàvem resguardats per una altra carena. Quan estem però al
coll de les Clotes el vent és bastant fort i no ens hi quedem gaire i
iniciem tot seguit una ràpid descens, altre cop per pista asfaltada,
durant un parell de km per agafar ara una pista molt pedregosa que
ens obliga a continuar baixant amb molt de compte de no fer-nos mal.
Anem tota l’estona entre oliveres situades en terrasses marginades
que fa pensar amb l’enorme dificultat que han de tenir en el seu
treball. Sembla impossible que estiguin encara treballades i de fet
es veuen molt ben cuidades!
Després d’un bon tram de baixada
arribem a un trencall que torna a pujar molt fort i un cop superada
una llarga rampa, quan esdevé ja una mica pla el camí desapareix i
mig caminant entre matolls i oliveres hem de travessar un tram perdut
per fer cap a un mas i per tant a un altre camí que ens condueix a
una pista asfaltada que hem de seguir que ens hauria portat fins a un
altre part eòlic, on acabem pujant havent deixat la pista asfaltada
per anar per una altra pista de terra que ens deixa als peus dels
aerogeneradors. Les vistes han estat molt clares podent observar tots
els racons del Delta que el tenim gairebé als nostres peus.
Veiem al nostre davant, al lluny, la
propera i el que pensem serà la nostra darrera dificultat del dia,
la remuntada al coll de l’Alba, però abans hem de fer una forta
baixada per un sender molt pedregós i camins amb forta pendent,
saltant cadenes... es nota que estem prop de nuclis urbans ja que
molt sovint ens trobem camins tallats amb cadenes o tanques.
La remuntada la fem pel camí vell
de Tortosa la Perelló, asfaltat, amb una pendent considerable per
superar els 150 m de desnivell que ens porten al coll de l’Alba.
Ara que ja estem tots una mica tous i pensem que les dificultats ja
s’han acabat veiem l’equivocat que anàvem ja que ara ens toca
seguir un sender que segueix la cresta de la carena i que sovint amb
una pendent i escalons que fa impossible fer-ho damunt de la bici pel
que ens toca caminar alguns trams fins assolir la Creu del Coll Redó.
La sortida d’aquest punt també és
de gran dificultat i hem de seguir caminant fins arribar a la pista o
carretera que ja agafem amb rapidíssim descens fins a l’ermita de
Mig Camí
Travessem el riu per l’antic pont
del tren, actualment una passarel·la molt ben condicionada, per
arribar tot seguit als cotxes.
Ens hem ben guanyat el dinar que per
cert ha estat molt bo, una paella «tot pelat» magnífica.
Distància recorreguda: 42 km
Desnivell de pujada acumulat: 1300 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada