Dreceres

dissabte, 1 de juny de 2019

La vall del Brugent


Un petit comité hem marxat cap a Mont-ral amb plena esperança de trobar un molt bon dia i un paisatge espectacular: Ramon C, Carles, Ignasi i Simon.
Quan arribem a Mont-ral la temperatura es perfecta, no hi ha gens de vent i tenim una panoràmica magnifica sense gens de calitja, divisem fins al mar a la llunyania. A 2 quarts de nou ja estem a punt per començar a pedalar, i comencem a fer-ho pels carrers del poble, un nucli dispers de cases fins que ens trobem davant de l’ajuntament on tot seguit s’acaba l’asfalt i continuem per pista de terra i pedres, que serà la tònica dominant del dia.
Immediatament deixar el poble comencem a baixar per aquesta pista que ja ens obliga a anar amb molt de compte i després d’una mica agafem la primera sendera, pedregosa però l’anem fent bastant be, tornem a sortir a la pista i altre cop sendera, aquesta més dreta que ens porta amb força dificultat fins a la carretera, que la travessem i continuem encara per sendera fins un camí estret.
Ha estat un inici de trajecte força exigent en habilitat i domini de la bicicleta, amb algun tram que s’ha hagut de fer a peu per evitar tenir un incident just començar. Malgrat tot, ens ha ben despertat i pels llocs que hem passat han estat molt interessants amb una vegetació molt densa.
El camí continua baixant, encara que és molt més fàcil de seguir, fins que travessem una fondalada i comencem a pujar treballosament fins que trobem la carretera que va a Farena, que seguirem una mica fins al desviament que va al mas d’en Toni, situat en un gir tancat.
Per aquest camí, ample i amb un terra molt bo, avancem sense problemes fins al baixador del gorg de l’Olla, en el riu Brugent. Deixem les bicis vora el camí i baixem a peu per un sender molt dret fins a veure’l, un lloc espectacular que no es pot oblidar de visitar si es passa per aquí.
Continuem fins gairebé el mas on per camí de terra iniciem la pujada fins al coll que ens separa de Capafons. Un cop superat i havent fet un tram de descens força pedregós, ens trobem amb l’ermita de Barrulles que un cop visitada continuem per pista de terra en molt bon estat amb descens ràpid fins tornar a trobar el riu i començar a ascendir fins Capafons.
Fem un tomb pel poble visitant els racons, superem fortes rampes que formen els seus carrers i un cop localitzat el bar ens aturem a esmorzar i descansar un xic.
Sortim del poble per agafar la carretera que ens ha de pujar, amb una pendent uniforme del 7%, en 3 km fins al coll on prenem una pista de terra que continua pujant fins troba una zona plana, amb herba, que recorda la Refoia de Prat de Comte, envoltada per totes parts per una zona àrida amb lloses aflorant. Continuem per pista ampla, de terra amb força pedra que ens obliga constantment a superar esglaons, fins trobar la Creu Trencada on llavors recordem que ja havíem passat per aquest punt en la sortida que vàrem fer uns anys fa des de l’Arbolí.
Continuem sempre en aquest fals pla que ens obliga a treballar fins coronar aquest altiplà elevat. Seguim el track per una sendera molt complicada, amb molt blocs de pedra que ens obliga a caminar força estona fins trobar altre cop el camí que no hauríem d’haver deixat. Un cop al camí baixem també amb força dificultat ja que és un pedregar totalment solt que l’hem de rodar amb molt de compte. Encara tenim una petita remuntada fins als Motllats on ja emprenem la baixada ràpida, tot hi que també amb pedra solta, fins trobar la carretera.
Aquí havíem decidit fer una variant per no anar per la carretera i prenenm un camí de terra que a certa distància la segueix paral·lelament, però dos cops en trobem seguint unes senderes, molt boniques, que ens allunyent del nostre objectiu, pel que hem de recular fins que per fi trobem una fita que ens fa suposar que seguint una mena de senda ens pot conduir altre cop al track com així esdevé. Un cop tornats a estar situats en el bon trajecte continuem per pista ampla de terra que al cap d’una estona esdevé sendera pel mig del bosc, pedregosa però de bon fer que ens fa gaudir una bona estona fins que començar a incrementar la pendent que ens obliga altre cop a treure el millor del nostre control i anar sortejant molts escalons fins arribar a una pista, molt pedregosa, que ens porta fins l’Aixàviga.
Ara ja veiem Mont-ral al nostre davant i per pistes ja molt més còmodes, primer planejant per acabar amb una pujada formigonada, ens hi arribem.
Ha estat una sortida exigent, força tècnica, amb molta més sendera de la que preveiem, en un entorn solitari amb una vegetació exuberant. Molt aconsellable i distreta.
Distància recorreguda: 35 km
Desnivell de pujada acumulat: 950 m

Cap comentari:

Publica un comentari