A les 9 del matí els 9 ciclistes: Carles, Ignasi, Simon, Ramon L, Miquel, José Luis, Xavier N, Pedro i Josep Maria estem a punt per inciar la sortida. Fa força calor ja des de bon matí i no hi ha ni un núvol al cel, pel que segur que ens torrarem!.
Sortim de Barruera per la vora del riu Noguera de Tor, que el resseguim durant 7 km la majoria pel camí de l’aigua, una sendera neta, fàcil i prou ràpida de fer, encara que amb trams amb pendent que cal treballar-los una mica. Ens ho passem molt divertit fent-la i sobretot per que anem tota l’estona per l’ombra del bosc de boix i arbres de ribera sense gaire dificultat.
En arribar a l’alçada de Llesp, creuem el riu altre cop i tot seguit comencem a pujar, gairebé sense descans, el primer coll del dia. El primer tram fins al poble puja bastant però com és per pista asfaltada ho fem sense cap problema i passat aquest el camí puja molt suaument durant un tram bastant llarg pel mig de bosc roures que després esdevé de pi roig.
Poc a poc anem guanyant altura fins a un punt on sembla que ja hem arribat al coll, amb la vall de Pont de Suert als nostres peus amb molt bona vista, però aquí el camí dóna mitja volta i segueix pujant altre cop molt suaument fins al coll de Serreres (1361 m). Ha estat una primera ascensió de més de 400 m que ens ha sorprès per la facilitat amb que l’hem superat.
El descens fins a Vilaller és curt i per tant amb forta pendent, com la pista és prou ampla i en bon estat ens llancem cara avall amb força alegria fins que a José Luis se li talla la coberta del darrera al trepitjar un bastó i hem de parar per reparar-ho. Malgrat posar un pegat interior i càmera a la roda podem continuar aquesta ràpida baixada fins Vilaller però allí comprova que se li està obrint més i ha de deixar la sortida per poder reparar la roda a Pont de Suert després de menjar-nos tots plegats un entrepà i fer un veure a la plaça del poble.
Continuem descobrint la vila closa medieval, amb uns carrers estretíssims, i continuem travessant el riu Noguera Ribagorzana iniciem la seva remuntada per senderes i pistes de terra, passant pels llogarets de Ginast i Vinyals,
i un tram de carretera fins tornar a creuar el riu i continuar ja fins a Senet per aquesta riba. El primer tram ara transcorre pel pla del riu però a l’arribar a un estret del riu la pendent s’incrementa força, tant que hi ha un tram que em d’acabar tots espenyent la bici, aprofitem per poder contemplar el gran salt d’aigua que forma un barranc a la nostra dreta.
A partir d’aquest punt la pendent ja esdevé important i sort que arribem molt aviat a Senet on Ramon L té una casa on la seva dona ens té preparat un refrigeri que junt a un altre tros d’entrepà i sobretot a la fruita i beure fresc ens deixa com a nous.
Ja solament queda la dificultat del coll de la Gelada, 10 km d’ascens constant, gairebé sense pausa, sort que la pendent no és limitant encara que s’ha de saber trampejar ja que és molt llarga i ens obliga a administrar les forces. La pista està en molt bon estat i això ens facilita l'ascensió que va passant per un bosc de pins magnífic i ara aquí ara allà anem contemplant unes vistes que cada cop es fan més amplies.
La primera part puja en ziga-zaga per la vertical de Senet fins que queda 400 m per sota per fer una llarga marrada amb pendent més suau que ja et porta als peus del port, dues corbes més i ja estem en un fals port amb una vista espectaculars sobre la vall i totes les crestes del Pirineu, ara ja sols queda fer un flanqueig sense pendent per acabar de superar aquest port i reagrupar-nos tots i saltar de satisfacció de fita assolida, 2071 m.
Els primers 200 m de desnivell de la baixada són pel mig del prat, sense ni tan sols sender a l’inici. És tota una diversió però que no ens deixa descansar ni tan sols a la baixada.
A l’arribar a la quota 1900 trobem una pista ramadera en força mal estat, amb molta pedra solta i una pendent bestial que ens obliga a baixar amb molt de compte fins a l’ermita de Sant Salvador on trobem un ramat de vaques.
Ara la pista esdevé molt ràpida amb algun tram amb formigó però amb una pendent impressionant que fa que les pastilles dels frens s’escalfin fins treure fum.
La pista ens deixa a la carretera de la vall de Boi just per damunt de Barruera i en un no res som al lloc d’estada.
Un dia complert amb bici passant per llocs amb vistes espectaculars!
Distància del recorregut: 56 km
Desnivell acumulat de pujada : 1900 m
190707 Durro – vall del Ginebrell – Durro
Avui ens llevem d’hora que han de tallar la carretera i hem de sortir abans pel que a 2 quarts de nou ja estem preparats els 8 ciclistes que avui sortim: Carles, Ignasi, Simon, Miquel, José Luis, Xavier N, Pedro i Josep Maria per anar amb cotxe fins a Durro, el poble veí, per iniciar allí la ruta.
Com estava previst sortim de Durro amb forta pujada per pista de terra en bon estat, que no deixarem en tot el dia, primer per zona envoltada d’arbres que a poca distància ja esdevindrà prats que serà el que trobarem durant la resta de la jornada.
Seguim per terreny en pendent una mica favorable fins a trobar la carena de la serra, amb alguna petita i exigent remuntada que ens situada sense massa esforç al cim de Puifalcons on podem contemplar una vista espectacular,
a una part les pistes d’esquí de l’estació de Boï-Taüll, a un altre els cims de muntanyes com el Comaloformo i Bessiberris, i veiem perfectament davant nostre el coll de la Gelada i la pista per on vam passar ahir.
Distància del recorregut: 20 km
Desnivell acumulat de pujada : 850 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada