Dreceres

dissabte, 9 de novembre del 2019

Santes Creus i l'Alt Camp


Un gran grup avui ens desplacem cap al Alt Camp, al monestir de Santes Creus, peconèixer amb una ruta fàcil diversos pobles i llogarets: Josep, Carles, Ignasi, Simon, Ramon L, Miquel, JuanLu, Jose Luis, Jordi M, Jordi R, Xavi A, Montse R, Lluís S, Xavi N, Manolo, Adria, Davis i Josep Cabré que ens fa amfitrió.
Sortim de Santes Creus seguint el GR172, primer per carretera i després ens enfilem per una pista fins a sortir de la vall del Gaià i arribar a l'altiplà que forma l’Alt Camp i assolir la cota més alta del dia.
Anem per pistes, amb pendent i vent favorable i per tant amb forta velocitat, entre mig de vinyes i avellaners, amb trams que són més aviat vies d’aigua fins al primer poble que trobem, Alió.
Seguim per pistes fins a prop de Puigpelat, que no acabem visitant tot i que hi passarem un altre cop molt aprop, on trobem una sendera amb forta pujada i graons alts que ens obliguen a treballar força, sort que ha estat un tram molt curt.
Tot seguit arribem a Bellavista, que com el seu nom indica té una amplia vista de la comarca amb Valls al fons. Continuem per una sendera plana molt senzilla i ens arribem ràpidament a Nulles on visitem el Celler modernista de Cesar Martinell, es ben bé una imitació o rèplica del de Pinell de Brai.
Sotin de Nulles ens arribem a veure les restes d’un Poblat ibèric i continuem per pistes que ens porten a Bràfim on, després de reparar una punxada, ens arribem fins a l’ermita de la Verge del Lloret.
Quan sortim ens arribem altre cop a la vall del Gaià amb una forta baixada, travessar el riu a gual i iniciem la pujada fins a Montferri i d’aquí fins a l’ermita de la Mare de Deu de Montserrat, santuari singular imitant les muntanyes de Montserrat i que la majoria desconeixien.
Deixem endarrere l’ermita per carretera i vent de cara que fan d’aquest parell de km una eternitat. Arribats a Vilardida seguim per pistes ja una mica protegides per vegetació fins a Vila-rodona on visitem un columbari romà i no pugem al castell que ja se’ns està fent tard i no sabem com trobarem el tram del Gaià.
El tram que seguim el curs del Gaià es molt divertit, hi ha uns quants ponts de fusta i un tram de sendera molt divertit que ens porta fins a Aiguamúrcia i d’aquí, per carretera fins al molí de Santes Creus on la deixem per enfilar-nos amb forta rampa per acabar entrant al monestir per la part del darrera i poder contemplar una perspectiva seva totalment desconeguda.
La visita al monestir és obligada i per cops que hi vagis sempre sorprèn la immensitat d'edificacions que hi ha i el seu estat de conservació, és una joia no prou valorada.
Ruta fàcil que ens ha permès gaudir de la bici sense haver de superar grans reptes.
Distància recorreguda: 45 km
Desnivell de pujada acumulat: 600 m

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada