Dreceres

dissabte, 14 de desembre de 2019

La vall de Paüls


Amb pronòstic de vent presumiblement fort sortim: Josep, Carles, Ignasi, Simon, Jose Luís, Montse V, Jordi M, Xavi A, Montse R i Pau cap a Xerta des d’on iniciem la sortida a les 9 del matí.
Tot i que fa uns anys varem fer una ruta també sortint des de l’estació de Xerta es pot dir que la d’avui solament té de coincidència amb aquella el punt de sortida i d’arribada ja que aquesta vegada sortim per un petit tram de la via verda que deixem tot seguit per seguir una pista que ens porta a la vora de la carretera i ràpidament en comencem a enfilar pel mig de la vall del barranc dels Campets.
Quan tan sols hem recorregut 2 km des de la sortida emprenem una sendera que ens puja fins a la sequia del canal Xerta-Sènia. És una sendera treballosa però molt assequible malgrat haver de superar un desnivell de més de 70 m.
Seguim un petit tram del camí lateral al canal per desviar-nos tot seguit per una altra sendera força fàcil que ens porta a un camí pedregós que seguim fins la carretera que puja a Paüls, que travessem i seguim un petit tram de pista fins trobar un canalet. Aquí no volem creure el track que portem i ens desviem abans per una pista que baixa pensant que després podríem trobar la sendera, i si que la trobem però amb una forta pendent i remuntant marges que evidentment ho tenim de fer a peu fins arribar al coll. Tampoc ha estat gaire tros i ningú es queixa.
La sendera ara baixa fort amb algun punt complicat però en general força assequible, el que fa que alguns es diverteixin, segueix per un tram més planer i amb un pujada final fins un altre canalet amb aigua per on anirem fins que la sendera adjacent s’acaba i hem de baixar a un camp d’olivers i per un camí lateral acabar de baixar fins al fons de la estreta vall que baixa de Paüls i seguint nova sendera acabem a la carretera.
Ha estat un inici de trajecte pràcticament senderista el que fa que haguem fet un bon dispendi de temps però ens hem distret moltíssim.
Aquí canvia totalment el recorregut ja que ara tenim un petit tram de carretera i continuem despres per camins asfaltats que ens van pujant progressivament i sense descans fins a l’ermita de Sant Roc. Trobem alguna rampa més o menys forta però cap que ens faci perdre el gaudi d’un paisatge espectacular del circ que formen les muntanyes al voltant de Paüls i de l’estampa del poble pegat a un turó formant un magnífic esglaonat de cases.
El llogaret on es troba l’ermita és espectacular, amb un bosc molt dens d’alzines que enfosqueix el sol. Aquí aprofitem per reagrupar-nos ja que la pujada ens ha anat separant segons les forces de cadascú i aprofitem també per fer un mos per prendre nova energia ja que entre una cosa i una altra ja hem superat un desnivell total de més de 600 m.
Passada l’ermita, refeta amb molt de gust, continuem pujant per pista asfaltada un desnivell de gairebé 100 m per iniciar un ràpid descens que ens ha de portar fins al poble que el travessem i podem descobrir el forts pendents que tenen els seus estrets carrers. Un poble no gaire visitat, ja que molts dels que anem no hi havien estat mai i els sorprèn per la seva singularitat.
Deixem Paüls per pistes asfaltades que ens porten a remuntar tota la vall de les Vinyes fins al mateix collet del Roig on ja deixem l’asfalt per tornar a les senderes. La que surt del collet fa ben bé uns 2 km i tot i que trobem algun punt superior a l’habilitat de la majoria i que hem de fer caminant, ens proporciona una estona molt divertida pel mig d’un pinar molt dens.
Al arribar al fons de la vall, que ve des de Prat de Comte, l’hem de travessar per un pas molt perdut i remuntar una forta rampa que ens porta, ja a l’altra part de la carretera, a un camí que passa pel mig d’unes granges que tenen una alarma que ens fa pensar si es pot passar però surt el propietari i amablement ens indica que continuem pel camí i per on ens cal desviar, cosa que fem i ens tornem a trobar al fons del barranc de la Xalamera que travessem i continuem per una nova sendera plana, ràpida i divertida fins a trobar un camí que ens fa remuntar fins a la carretera, però just abans d’arribar-hi el deixem per prendre una altra sendera amb una rampa inicial força impossible però que aviat ens proporciona una altra estona de gaudi.
S’acaba en un camí que en fort descens ens porta altre cop a la carretera que altre cop just abans d’arribar-hi ens desviem per poder travessar-la per sota un pont i que ens obliga a remuntar una nova rampa impossible. Una petita sendera en porta a un altre ràpid camí que ens deixa al nivell del riu. Aquí no sabem trobar l’accés a la via verda pel que hem de pujar fins la carretera de l’Eix de l’Ebre que l’hem de seguir durant un petit tram fins a l’alçada de l’assut on ens incorporem a ja a la via verda i tot seguit arribem a l’estació on havíem deixat els cotxes.
Ha estat una sortida molt divertida, amb molta sendera molt cuidada i amb un fort desnivell total superat que fa que tots tinguem ja ànsia de poder-nos entaular i recuper les forces amb una bona conversa conjunta.
Distància recorreguda: 35 km
Desnivell total acumulat: 1150 m

Cap comentari:

Publica un comentari