Amb pronòstic de vent presumiblement fort sortim: Josep, Carles,
Ignasi, Simon, Jose Luís, Montse V, Jordi M, Xavi A, Montse R i Pau
cap a Xerta des d’on iniciem la sortida a les 9 del matí.
Tot
i que fa uns anys varem fer una ruta també sortint des de l’estació
de Xerta es pot dir que la d’avui solament té de coincidència amb
aquella el punt de sortida i d’arribada ja que aquesta vegada
sortim per un petit tram de la via verda que deixem tot seguit per
seguir una pista que ens porta a la vora de la carretera i ràpidament
en comencem a enfilar pel mig de la vall del barranc dels Campets.
Quan
tan sols hem recorregut 2 km des de la sortida emprenem una sendera
que ens puja fins a la sequia del canal Xerta-Sènia. És una sendera
treballosa però molt assequible malgrat haver de superar un
desnivell de més de 70 m.
Seguim
un petit tram del camí lateral al canal per desviar-nos tot seguit
per una altra sendera força fàcil que ens porta a un camí pedregós
que seguim fins la carretera que puja a Paüls, que travessem i
seguim un petit tram de pista fins trobar un canalet. Aquí no volem
creure el track que portem i ens desviem abans per una pista que
baixa pensant que després podríem trobar la sendera, i si que la
trobem però amb una forta pendent i remuntant marges que evidentment
ho tenim de fer a peu fins arribar al coll. Tampoc ha estat gaire
tros i ningú es queixa.
La
sendera ara baixa fort amb algun punt complicat però en general
força assequible, el que fa que alguns es diverteixin, segueix per
un tram més planer i amb un pujada final fins un altre canalet amb
aigua per on anirem fins que la sendera adjacent s’acaba i hem de
baixar a un camp d’olivers i per un camí lateral acabar de baixar
fins al fons de la estreta vall que baixa de Paüls i seguint nova
sendera acabem a la carretera.
Ha
estat un inici de trajecte pràcticament senderista el que fa que
haguem fet un bon dispendi de temps però ens hem distret moltíssim.
Aquí
canvia totalment el recorregut ja que ara tenim un petit tram de
carretera i continuem despres per camins asfaltats que ens van pujant
progressivament i sense descans fins a l’ermita de Sant Roc. Trobem
alguna rampa més o menys forta però cap que ens faci perdre el
gaudi d’un paisatge espectacular del circ que formen les muntanyes
al voltant de Paüls i de l’estampa del poble pegat a un turó
formant un magnífic esglaonat de cases.
El
llogaret on es troba l’ermita és espectacular, amb un bosc molt
dens d’alzines que enfosqueix el sol. Aquí aprofitem per
reagrupar-nos ja que la pujada ens ha anat separant segons les forces
de cadascú i aprofitem també per fer un mos per prendre nova
energia ja que entre una cosa i una altra ja hem superat un desnivell
total de més de 600 m.
Passada
l’ermita, refeta amb molt de gust, continuem pujant per pista
asfaltada un desnivell de gairebé 100 m per iniciar un ràpid
descens que ens ha de portar fins al poble que el travessem i podem
descobrir el forts pendents que tenen els seus estrets carrers. Un
poble no gaire visitat, ja que molts dels que anem no hi havien estat
mai i els sorprèn per la seva singularitat.
Deixem
Paüls per pistes asfaltades que ens porten a remuntar tota la vall
de les Vinyes fins al mateix collet del Roig on ja deixem l’asfalt
per tornar a les senderes. La que surt del collet fa ben bé uns 2 km
i tot i que trobem algun punt superior a l’habilitat de la majoria
i que hem de fer caminant, ens proporciona una estona molt divertida
pel mig d’un pinar molt dens.
Al
arribar al fons de la vall, que ve des de Prat de Comte, l’hem de
travessar per un pas molt perdut i remuntar una forta rampa que ens
porta, ja a l’altra part de la carretera, a un camí que passa pel
mig d’unes granges que tenen una alarma que ens fa pensar si es pot
passar però surt el propietari i amablement ens indica que continuem
pel camí i per on ens cal desviar, cosa que fem i ens tornem a
trobar al fons del barranc de la Xalamera que travessem i continuem
per una nova sendera plana, ràpida i divertida fins a trobar un camí
que ens fa remuntar fins a la carretera, però just abans
d’arribar-hi el deixem per prendre una altra sendera amb una rampa
inicial força impossible però que aviat ens proporciona una altra
estona de gaudi.
S’acaba
en un camí que en fort descens ens porta altre cop a la carretera
que altre cop just abans d’arribar-hi ens desviem per poder
travessar-la per sota un pont i que ens obliga a remuntar una nova
rampa impossible. Una petita sendera en porta a un altre ràpid camí
que ens deixa al nivell del riu. Aquí no sabem trobar l’accés a
la via verda pel que hem de pujar fins la carretera de l’Eix de
l’Ebre que l’hem de seguir durant un petit tram fins a l’alçada
de l’assut on ens incorporem a ja a la via verda i tot seguit
arribem a l’estació on havíem deixat els cotxes.
Ha
estat una sortida molt divertida, amb molta sendera molt cuidada i
amb un fort desnivell total superat que fa que tots tinguem ja ànsia
de poder-nos entaular i recuper les forces amb una bona conversa
conjunta.
Distància
recorreguda: 35 km
Desnivell
total acumulat: 1150 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada