Els boscos de Tarragona

Si tinguéssim de definir la sortida d'avui pels voltants de Tarragona crec que estaríem tots d'acord en dir que ha estat distreta, divertida, tranquil·la, tècnica, complerta i sobretot meravellosa.

Ja la darrera vegada que vàrem estar per aquesta zona ens va deixar sobtats la quantitat de bosc que hi ha encerclant Tarragona, avui potser el que ens ha sorprès més ha estat la quantitat de corriols, senders i camins que hi ha per dins d'aquests boscos.

Avui ens ha traçat el recorregut el nostre amic Joan Carles i el hem acompanyat 10 dels habituals de les sortides fora terme: Carles, Dani, Ignasi, Josep, JuanLu, Miquel, Salvador, Sergi, Sergi U. i Xavi.

Per descarregar el track

Tan d'hora hem començat ja ens hem posat per senders, de sortida pràcticament 5 km seguits d'un sender molt bonic que ha passat pel damunt d'un esglaó de 50 m d'alçada amb una privilegiada vista sobre la vall del Francolí. Hem baixat bruscament al comellar del mas del Frare, que l'hem deixat a dalt, per arribar al mas d'en Garrot, on hi havien un grup de cavalls que ens feien pensar que estàvem en ple Pirineu. La font d'en Garrot és un lloc entranyable on molts tarragonins venien a menjar la mona en aquest lloc tan proper en la distància i tant llunyà de la frenètica activitat de la ciutat.

Tot seguit hem passat pel parc de l'aqüeducte de Tarragona, altrament dit el Pont del Diable. Com impressiona observa aquesta magnífica obra civil que fa ja 2.000 anys que es va construir i encara conserva tot el seu esplendor. Quan veus aquestes obres et meravelles contemplant-les i pensant com les varen portar a terme amb la tecnologia del moment. El servei que feia tenir una ciutat amb aigua corrent portada des de tan lluny. Aquí hem tingut de començar a començar a empènyer la bicicleta cap amunt, sempre per camins amb lliseres aflorant, divertits i tècnics, guanyant alçada poc a poc, passant pel mas dels Arcs, l'antiga bodega de Puig i Valls i el mas del Pastor per tornar-nos molt a prop d'on havíem sortit.

No, no hem acabat. Encara ens queda molt recorregut per endavant i un bon esmorzar, així que seguim pujant progressivament per a que després de passar prop d'una de les moltes urbanitzacions properes a Tarragona, l'autopista, la nova presó que han construït i que encara no funciona, assolir el punt culminant del recorregut, el Gurugú, 174 m, i poder contemplar l'amplia vista dominant el mar.

Com no pot ser d'altre, ja que estàvem al punt més alt del Tarragonès, iniciem un llarg descens, amb trams fàcils però que requereixen una certa habilitat, passem per la vora de construccions molt boniques de pedra seca, sempre pel mig del bosc, solament ens manca una mica d'humitat i l'olor de bolets que tindria de fer per aquesta època de l'any, però la tranquil·litat que es respira és suprema.

Com la gana ja està feta ens hem arribat al bar, on hi ha una multitud de ciclistes, per reposar i prendre forces per al que ens queda. Temps de fer petar la xerrada i compartir una bona estona amb tots els companys.

Amb les forces renovades continuem baixant per uns senders entranyables pel mig del bosc fins que trobem la carretera del Catllar, que seguim fins creuar l'autopista i l'autovia, passem per la urbanització de l'Escorpí i ens tornem a endinsar en el bosc, gaudint d'un tram molt tranquil, fàcil, amb una pendent negativa constant que ens porta per la vora de més urbanitzacions sense acabar d'entrar-hi, fins a la part més baixa del recorregut. Arribem a sentir passar el tren però no el mar, déu estar tan tranquil com nosaltres.

Tornem a saltar les autopistes i passem per la vora de la pedrera del Mèdol, que no visitem (únic punt negatiu que es pot posar a l'amfitrió, ja que hauria completat el recorregut cicloturista de la sortida) per iniciar el retorn cap als cotxes. Estem a nivell de mar així que tot el que ve ara és costa amunt, sort que les pujades aquí no són molt fortes.

El mas del Cosidor deixa veure la importància que havia tingut, del que en dona fe la imponent torre que encara es manté en peu.

A poc a poc i sense pausa anem guanyant alçada, travessem altra vegada la carretera del Catllar, passem per la urbanització Bonaigua, un tram més de bosc, una altra urbanització i final de trajecte, on l'amfitrió ens ofereix unes begudes i un pica-pica que entren amb delícia.

Potser cert aquest IBP? deu ser que el bosc ha fet que els satèl·lits no es captin del tot bé i per això la fiabilitat no és tan bona, però algú de nosaltres ha arribat tocat i comentava que havia estat molt dura.

Moltes gràcies Joan Carles per aquesta sortida que ens has organitzat, tan diferent de les que normalment fem, no solament pel paisatge si no que també pel tipus de camins, senders, per on hem passat. Fins la propera.

Les fotos del dia