Dreceres

dissabte, 2 de desembre de 2017

Batea: els confins de Catalunya

Quan a les 9 del matí comencem a pedalar els 10 que sortim: Ramon C, Josep, Carles, Ignasi. Sergi U, Miquel, Ramon L, Sergi A, José Luis i Xavier L fa un fred que pela o més ben dit, tenim una sensació tèrmica molt freda ja que la baixa temperatura s'ha associat amb un ventet no massa intens però suficient per deixar-nos gelats en poc temps, de fet molts no han tingut tacte ni a les mans ni al peus en tot el matí, però al menys fa sol i la visibilitat és magnifica.

Iniciem el recorregut fent un petit reconeixement del poble visitant la plaça, el carrer major amb els pòrtics i l'església. Molts es sorprenen de no haver-ho vist mai malgrat haver estat diversos cops a Batea.
A la sortida del poble ja tenim el primer error en el disseny de la ruta ja que ens posem per un pedregar costerut que fa que la gran majoria anem a peu per ser totalment intransitable el lloc per on hem dibuixat el track quan el més senzill hauria estat seguir pels carrers del poble fins a trobar el camí per on iniciar el recorregut.
Un cop ja som a la pista de terra i després de passa la carretera per sota comencem a pujar suaument fins que seguint la traça ens posem dins d'un bancal d'oliveres fins trobar una sendera molt pedalable que ens fa passar una estoneta agradable que ens deixa a l'antiga carretera de Maella.
La deixem no gaire després per tornar a pista de terra que seguim en pujada fins entrar en una sendera amb forta pujada inicialment per després anar planejant durant una estona en un tram molt pedalable fins que arribem al final de la cresta i iniciem un fort i pronunciat descens que a tots menys al Sergi A, el nostre especialista, ens obliga a caminar gairebé tota l'estona fins arribar al peu del single, sort que ha estat relativament curt amb algun interval d'anar damunt de la bici.
Quan tornem a ser a una pista de terra i després de travessar la carretera de Maella, ens trobem amb una forta rampa que superar 20 m de desnivell en molt poc tros i que fa que tinguem de treure la màxima potència de les nostres cames fredes i mig adormides. Seguim pujant de forma molt més suau fins a coronar el collet de Vallmitjana que continuem per la cresta amb bones vistes sobre les valls tan a dreta com a esquerra fins que s'acaba i comencem una nova sendera amb forta pendent que ens torna a obligar a fer bastant camí a peu, al final tothom arriba sense cap problema i el que s'ha pogut ho hem baixat. Han estat dos descensos superiors a les nostres possibilitats però el Sergi A diu que ha xalat força.
Ara ja pel fons de la vall ens anem apropant fins al llogaret de Pinyeres, amb lleuger descens però de cara a vent el que fa que tinguem de seguir pedalant amb força. A Pinyeres parem a fer un petit mos i visitar la capella que hi ha i contemplar la certa importància que tenia quest indret abans ja que ara són un grup de cases enrunades.
De Pinyeres anem seguin la vall del riu Algars, anant remuntant-la entre mig de finques plantades de vinya i oliveres, ens adonem de la bona terra que hi ha al terme de Batea on les valls són de terra franca sense pedres que ara que tenen aigua per regar asseguren collites anualment.
Ens sorprèn trobar el riu Algars totalment sec, solament hi ha algun toll però en cap moment veiem córrer aigua, l'únic que podem observar son les roques erosionades talment com si les urpes d'un gat gegant les haguessin esgarranyat.

A l'alçada del mas del Negre deixem la vora del riu i comencem a remuntar per vall perpendiculars al riu, a dalt veiem els molins de vent i és la fita que hem d'assolir per poder començar a retornar cap a Batea.
Iniciem la pujada per una vall ampla, Antubés, fins que trobem una rampa duríssima que en un tram curt remunta 40 m. Hem de pedalar fort per superar-la, és exigent, sort que ha estat curta i un cop superada ens situen a la cresta entre dues valls que anirem remuntant de mica en mica, sempre gaudint de bones vistes sobre les valls tan a un costat com a l'altre, fins al coll de Caseres on hi ha 2 aerogeneradors. A la llunyania veiem ja Batea per sota d'on som, així que avall va que fa baixada!
El sol ja ha començat a escalfar una mica però amb l'aire que fa no es nota encara. Ens tapem bé i comencem el descens ràpid per pistes en bon estat que fa que en un no res ens trobem al fons de la vall del Pi que solament caldria resseguir-la una mica i ja estaríem a la fi, però aquí tonem a tenir un error de disseny de la traça i ens desviem per remuntar per un cami amb una pendent impossible i amb el terra totalment pedregós, es a dir, a caminar una estona per remuntar fins el camp de tir i ara sí, a vall fins a Batea.
Arribem freds com ha estat el dia però havent conegut un territori que ens ha sorprès per les seves valls amples, amb els fons treballats i els vessants plens de bosc de pi, vistes llunyanes amb els pobles ja situats a la Franja d'Aragó.
Bona sortida i sobretot un bon premi amb el dinar que també avui hem gaudit.
Distancia del recorregut: 37 km
Pujada acumulada: 700 m


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada